Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar l’honorable conseller Jordi Turull en dues etapes de la seva Travessa personal per Catalunya, que ell ha anomenat Travessa per la Llibertat.
Una acció empresa personalment per a travessar Catalunya de punta a punta i donar les gràcies a tota la gent que durant els últims anys ha estat persistentment sense defallir.
Tanmateix aquesta travessa va esdevenir tot el contrari del que l’infatigable Jordi Turull tenia previst. Per allà on passava es convertia en un tsunami d’agraïment que tothom volia transmetre-li a ell, pel seu compromís, per la seva determinació i per la seva lluita.
Vaig compartir dues etapes emocionants pel significat que tenen cadascuna d’elles. La primera, l’etapa número 8 d’Artés a Manresa. 18 quilòmetres de caminada per la meva comarca, el Bages i amb l’arribada a la meva ciutat, Manresa.
I la segona, l’etapa número 9 de Manresa a Montserrat, la més dura d’elles. 26 quilòmetres de camins, boscos i carreteres fins al Monestir de Montserrat.
En totes les etapes, milers de converses creuades entre els caminants i estones compartides amb companys, companyes, amics i amigues de lluita. Però sobretot, acompanyant en Jordi Turull.
Ell mateix al final de cada etapa repetia una i una altra vegada que ho volem tornar a fer, però que per tornar-ho a fer hem de tornar-hi a ser i ell hi vol ser. I aquesta Travessa era la clara mostra, que hi vol tornar a ser i que hi serà.
Finalment després de 15 dies de Travessa, va tenir un final immillorable. Arribant a Arnés i retornant al balcó de l’Ajuntament una senyera de l’any 1938.
Una senyera que penjava del balcó d’un dels pobles de la comarca on no hi havia ningú durant la Batalla de l’Ebre. En la retirada, un dels catalans qui hi va lluitar s’hi va entretenir a despenjar-la perquè no la cremessin els feixistes i va estar 83 anys amagada, fins que va arribar en Jordi Turull amb la Travessa per la Llibertat per retornar-la de nou al balcó.
Una Travessa que es va convertir en la forma de tornar a mobilitzar la gent, i com el mateix Jordi Turull deia, va servir per sacsejar l’arbre, per fer-lo trontollar, per aixecar a la gent dels sofàs i tornar a sortir al carrer, en massa, aparcant retrets, recosint voluntats i tornant-nos a agafar de la mà, amb unitat per ser-hi i per tornar-ho a fer.
q8ywbk