Tornem de passar uns dies a Euskal Herria, el nostre poble germà. De conèixer tots els racons del territori i la seva gent.
Ens endinsem enmig dels seus boscos frondosos i fem quilòmetres de carreteres per intentar esprémer al màxim els dies i intentar recorre-ho tot; Donostia, Biarritz, Saint Jean de Luz, Hondarribia, Lekeitio, Sakoneta, Zumaia, Getaria, San Juan de Gaztelugatxe, Pasai Donibane i una visita imprescindible; Gernika-Lumo.
Entrem a Guernica i evidentment em transporto anys enrere i ho faig amb el pensament de què s’hi va viure el 26 d’abril de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola.
Caminem per cada racó començant pels refugis antiaeris que utilitzaven per a protegir-se dels bombardejos i el cor se m’encongeix en pensar el que s’hi deu haver viscut en el seu interior i també exterior.
Seguim avançant fins a trobar la rèplica del quadre de Guernica, quan de cop i volta ens hi acostem i quedem sorpresos en veure la marca de la ceràmica amb la qual està feta; Ceràmiques Queralt, una empresa de Berga, poble agermanat amb Guernica, i així ho demostra el cartell d’entrada a cada poble.
Una vegada més, Catalunya i Euskal Herria unides.
Arribem fins a la Casa de Juntes per a trobar un dels símbols més icònics del poble, l’Arbre de Gernika. Un roure que simbolitza la llarga trajectòria històrica del poble basc, les seves institucions i les llibertats tradicionals de Biscaia i dels bascs. En aquest arbre és on el Lehendakari del País Basc promet complir amb el seu càrrec.
En el recinte de la Casa de Juntes, s’hi pot trobar el tronc del qual va ser l’arbre de Guernica des del 1742 i descendent del primer arbre del segle XIV.
Per últim, de camí cap al cotxe ens aturem davant d’una escultura en homenatge a tots els gudaris que van combatre a la Guerra Civil i no puc evitar pensar en tots els avantpassats que tenim que van perdre la vida al camp de batalla.
Llegeixo la inscripció que hi ha a terra i és l’últim que m’emporto d’aquest poble ple d’història:
Dana emon behar jako maite dan askatasunari.
Perquè estimem la llibertat ho donarem tot per ella.
Activista polític i social conegut com a Joan BonaNit.
Autor del llibre Història d’un crit.
Responsable d’organització de Junts per Catalunya a la Catalunya Central.
Ferm defensor de la unitat i membre del Consell per la República Catalana.
L’entusiasme i l’interès en què ho expliques et fa gran, Joan! Pocs joves mostren interès per aquest tema. Em recorda l’horror de la Batalla de l’Ebre, on van morir tants biberons. Són interessants les visites a Corbera d’Ebre, on conserven el poble antic destruït i les parets de l’església foradades. La Cota 705, totalment empinada i des d’on disparaven als nostres soldadets a mida que anaven arribant. I les Camposines, on hi ha gravats el nom dels morts. Esgarrifós! Gràcies per compartir la teva experiència, Joan!