Passejant pel Vendrell a tocar de la Plaça Nova trobarem el carrer de Santa Anna i en ell, dues cases plenes d’història de Catalunya.
Dues cases on van viure dos catalanistes de pedra picada.
Pau Casals
La primera d’elles és un edifici de quatre plantes del segle XIX, és la Casa Nadiua de Pau Casals.
A la façana s’hi pot veure una placa commemorativa de 1927 escrita en català on es llegeix: “Casa Nadiua de Pau Casals, glòria del món musical. Homenatge de Catalunya: Any 1992”.
Aquesta placa va ser retirada durant la dictadura i obligada a escriure-la en castellà. Anys més tard, quan les despulles de Pau Casals van tornar a Vendrell, van retirar la placa per a tornar-la a escriure de nou en català. Va ser llavors quan es van adonar que els marbristes que van fer-se càrrec del canvi, amb molta astúcia van donar-li la volta a la placa i van fer la nova inscripció a la part del darrere. D’aquesta forma es van assegurar que els feixistes no trobarien mai la placa original i no la podrien destruir. Així doncs, la placa que s’hi pot veure avui, és l’original de 1927.
Si entrem a la casa veurem un primer espai dedicat a tota la vida de Pau Casals, en ell la Griselda ens explicarà amb una enorme passió tota la vida i les intimitats del Mestre.
La casa nadiua de Pau Casals conserva l’ambient d’una casa de finals del segle XIX d’una família molt humil. És un edifici alt, estret, amb balcons, de dues plantes.
El primer i segon pis presenten un balcó i una finestra quadrangular. L’últim pis és ocupat per les golfes.
La casa conserva records d’infantesa del músic, entre ells, un dels més importants per entendre la vida de Pau Casals; la carbasseta.
Un instrument fet pel seu pare amb una carbassa com a caixa de ressonància simulant un instrument semblant al violoncel. En aquell moment va ser quan Pau Casals va esdevenir qui és.
El Mestre va decidir seure amb les cames obertes i col·locar aquella carbasseta entre les cames per a poder-la tocar, i d’aquesta forma va ser com va canviar la forma de tocar el violoncel.
Pau Casals, “republicano, de izquierdas i catalanista” com li deien. Va passar tota la vida dedicada a la música, als drets humans i a Catalunya; La seva terra natal a la qual no va poder tornar-hi mai més en vida després del seu exili.
Va morir el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico i no va ser fins al 1979 que finalment les seves despulles van ser retornades al seu poble natal, el Vendrell.
Àngel Guimerà
Uns metres més enllà trobarem una altra casa, aquesta molt més gran i espaiosa.
Cal Ximet, la casa pairal d’Àngel Guimerà. Va ser comprada pel besavi del dramaturg, Agustí Guimerà i Vidal, l’any 1778, per dedicar-se a l’ofici de boter. El pare d’Àngel Guimerà va néixer en aquesta casa, però va marxar a les Canàries per a treballar. Allà va conèixer la seva futura esposa i el 1853 van tornar a Catalunya per fer-se càrrec del patrimoni familiar quan Àngel Guimerà tenia nou anys. Des de llavors es va convertir en un català més enamorat del país i la cultura.
L’entrada a la casa, és la d’una típica casa menestral, amb la boteria a la planta baixa i l’habitatge al primer pis. Les rajoles de ceràmica que hi ha al frontis de les escales són les mateixes que va instal·lar Agustí Guimerà l’any 1778.
Al primer pis trobarem un escriptori “secreter” amb alguns exemplars dels llibres de text que Àngel Guimerà va utilitzar les parets estan decorades amb retrats del poeta en llapis i al carbó.
També veurem l’habitació amb un llit i una jaqueta original d’Àngel Guimerà penjada just al costat, seguit d’un moble-escriptori amb una figura de l’anomenat poeta, dramaturg i catalanista.
Entre parets i parets d’història, textos, catalanisme i política trobarem diferents obres i escrits d’Àngel Guimerà en els quals podrem veure homenatge a les Bases de Manresa, la meva ciutat natal.
Per acabar, entrarem a la sala on hi ha l’escriptori original d’Àngel Guimerà on va escriure Mar i cel i Terra baixa.
Finalment acaba la visita amb una emocionant projecció d’escenes d’aquestes dues meravelloses obres.
Dues cases plenes d’història de la nostra societat, del nostre país i sobretot de la nostra cultura les quals recomano visitar per entendre molt millor les figures dels defensors de Catalunya que ens han precedit.
Activista polític i social conegut com a Joan BonaNit.
Autor del llibre Història d’un crit.
Responsable d’organització de Junts per Catalunya a la Catalunya Central.
Ferm defensor de la unitat i membre del Consell per la República Catalana.
Molt interessant el que has escrit !!. He anat diverses vegades al Vendrell i hi ha coses que no sabia . Bona feina !!