L’Avi Miquel Pàmies

Fa uns dies vaig tenir la gran sort de participar en un acte a Mataró anomenat “4 anys alçats”. L’acte en qüestió organitzat per l’ANC de la mateixa ciutat va retre homenatge i reconeixement a tot de col·lectius i persones que durant els darrers quatre anys han estat i hem estat incansablement, persistentment i tossudament alçats, sense defallir ni un sol dia. Compromesos i compromeses amb el país reivindicant la llibertat dels presos i preses polítiques i el lliure retorn dels exiliats i exiliades sense descans, exigint també que tots plegats fem passes fermes cap a la Independència.

Segons l’Assemblea de Mataró, tots aquests col·lectius són un exemple a seguir per tots nosaltres, que ens ajuda a no defallir i persistir en la nostra lluita.

Col·lectius molt diversos vinguts de tot Catalunya i conduït pel bon amic Jordi Pesarrodona, vam compartir una magnífica jornada de solidaritat, resiliència i determinació; L’ANC de Mataró, la sectorial de Gent Gran de l’ANC, La “taca d’oli” d’avis i àvies per la llibertat, Música per la Llibertat, Meridiana Resisteix, Juristes del Maresme, Joan BonaNit… I entre tots aquests col·lectius, una persona que em va marcar especialment i recordaré per sempre més: L’Avi Miquel Pàmies.

Aquell dia vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’Avi Miquel Pàmies, amb els seus 100 anys d’edat no ha faltat a cap manifestació i sempre hi ha estat sense defallir.

En pujar a l’escenari va voler fer el seu discurs dempeus, de la mateixa forma que és la seva lluita des de fa tant i tant de temps; tossudament alçada.

En el seu gran discurs va demanar que els joves no ens aturem, que hem de ser els encarregats de rellevar els qui durant tant i tant de temps han estat lluitant. Amb poques paraules, que ens fem dignes de les seves lluites.

I finalment l’Avi Miquel Pàmies va acabar les seves grans paraules concloent que no vol morir sense veure la República Catalana. El seu discurs va acabar amb una ovació i tothom dempeus.

Quan va baixar de l’escenari vaig tenir l’honor de poder-lo saludar i encara emocionat, em va agafar fort de la mà i em va donar les gràcies per la lluita que durant aquests darrers anys hem estat fent. I les seves darreres paraules em van emocionar a mi quan em va dir que era un digne successor de la seva lluita.

I és precisament amb l’Avi Pàmies i les seves paraules que em va venir al cap una cita que fa temps vaig sentir a dir al Conseller Josep Rull, en la que deia “La terra que tenim és un llegat dels que ens han precedit i un préstec que ens fan els nostres fills.”

Doncs és precisament d’aquest llegat el que parlava l’Avi Pàmies, perquè ho hem de fer per ells. Per tots i totes les qui han lluitat, pels qui ens han precedit i sobretot també pels qui vindran, hem d’aconseguir la República Catalana per viure en llibertat.