Fa uns dies va sortir publicat a alguns mitjans de comunicació la meva incorporació a Junts per Catalunya i després d’uns dies de no parlar i deixar que les reaccions es tranquil·litzessin, vull trencar aquest silenci per explicar-me i desmentir algunes notícies i comentaris que han sortit.
Per què Junts per Catalunya?
Fa uns anys enrere no m’hauria plantejat la meva militància a un partit polític, no ho havia fet mai i no pensava fer-ho.
El meu activisme ha estat sempre i serà sempre al carrer, amb la gent però la desmobilització actual és un fet i personalment, com he intentat fer sempre, tenia la necessitat de posar el meu granet de sorra a la causa.
Amb la falta de lideratges actuals, sobretot des de les entitats, l’independentisme necessita reinventar-se i trobar solucions.
Per aquests motius, fa uns mesos vaig decidir afiliar-me a JuntsXCat. Aquest fet, no va ser cap notícia perquè no ho vaig fer públic o potser perquè no va interessar. Perquè si tens interès polític, participar-hi activament és el més normal del món.
Hi ha tres punts clau que em van fer decidir donar aquest pas:
El primer és la lleialtat a l’1-O.
Junts per Catalunya sempre defensarà l’1 d’octubre com la primera pedra de la República Catalana i serà la base per la construcció del nou país.
En segon lloc, el compromís de país i reivindicació d’exiliats i presos polítics.
Junts per Catalunya sempre ha tingut present els presos polítics i els exiliats, a tots per igual. Sense oblidar-los en cap moment i assumint en tot moment el seu lideratge i la necessitat de desplegar a l’exili un govern paral·lel que pugui arribar on les institucions no hi arribaran.
I per últim la transversalitat.
Junts per Catalunya és un partit nou, amb la intenció de fugir de les dinàmiques velles de partit, amb ànim de construir una eina nova i transversal, obert a tothom, sense fer diferències, sense retrets. Exactament igual que va ser l’1 d’octubre.
Vegueria de la Catalunya Central
Arribats a aquest punt, Junts per Catalunya en el seu procés de creació, va desplegar un període de votacions per escollir els càrrecs executius de partit a les comarques i vegueries i jo, com molts altres afiliats, vaig presentar voluntàriament la meva candidatura per dirigir la vegueria de la Catalunya Central.
Els passats 7 i 8 de novembre van ser les eleccions i va sortir escollida la candidatura de la qual formo part i encapçalada per la coordinadora Montse Girbau, ella va ser qui em va proposar formar part de la candidatura i va confiar en mi per al càrrec de responsable d’organització de la Catalunya Central.
Mitjans de comunicació
El titular que alguns mitjans de comunicació van fer, va ser molt desafortunat tot i que la politització dels mitjans de comunicació no és un fet nou.
Lluny del que s’ha dit i han publicat alguns mitjans, JuntsXCat no m’ha fitxat. Com he explicat anteriorment em vaig afiliar al partit per una decisió pròpia i em vaig presentar a les eleccions territorials en l’exercici del meu dret de participació i elecció com a afiliat.
El càrrec al qual vaig sortir escollit (responsable d’organització de la Catalunya Central), és un càrrec orgànic de partit, completament voluntari i sense retribucions.
Formar part d’aquesta executiva no vol dir ni molt menys anar a cap llista electoral ni tenir cap càrrec públic, com s’ha dit o s’ha fet creure en alguns llocs.
Per últim, només vull deixar clar que lluny de debats estèrils, crec que tota aquesta controvèrsia no ajuda gens a l’independentisme ni a la seva unitat.
Em trobareu sempre, com fins ara, lluitant pel nostre país, per la unitat, per fer front a la repressió, al costat d’exiliats, empresonats i represaliats i per fer créixer Junts.
Activista polític i social conegut com a Joan BonaNit.
Autor del llibre Història d’un crit.
Responsable d’organització de Junts per Catalunya a la Catalunya Central.
Ferm defensor de la unitat i membre del Consell per la República Catalana.
Completament d’acord amb la teva incorporacio a la vagueria de Junts per Catalunya i em les teves idees i pensaments
Endevant i força já sabem que segons quina prensa Cap gira les coses als seus interesos
Endavant Joan, un plaer que puguem compartir ideals i el mateix espai polític. El país necessita de joves implicats com tu, per asolir la independència i la llibertat dels presos polítics i retorn dels exiliats.
Si la teva intenció és no ocupar cap càrrec públic ni anar a cap llista electoral, molt bé. Utilitzar l’activisme de base per viure de la política és una pràctica nefasta pel moviment popular. Cal, crec, mantenir la llibertat d’actuació, impossible amb les orelleres d’un partit concret. Ens veiem a Lledoners