Josep Cayuela, 83 anys del seu assassinat

Avui es compleixen 83 anys de l’assassinat del meu besavi, Josep Cayuela.

La seva història la vaig publicar, fa alguns anys, en un article anterior.
El meu besavi va ser membre de la CNT i motorista de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil.

Va rebre un judici sumaríssim i va ser condemnat a mort l’any 1939. Afusellat al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera.

La sentència recull que se li atribueix l’assassinat de Baldomero Marbà Bravo, justificant que diversos testimonis asseguren la participació de Josep Cayuela com a conductor del cotxe el qual es va transportar a Baldomero Marbà Bravo la nit de l’assassinat, i per tant, el responsabilitzen a ell del seu assassinat.

La història del meu besavi o almenys la part que sabem i està escrita al Consell de Guerra, té dedicada un capítol al llibre “Història d’un crit” el qual vaig publicar l’abril del 2020.
Durant dos anys he estat fent presentacions del llibre arreu del país, però hi ha hagut una d’elles que va marcar un abans i un després a la història que sabíem fins ara del meu besavi.

Fa uns mesos vaig participar en un acte a Mataró on es va oferir la possibilitat d’adquirir, qui així ho desitgés, exemplars d'”Història d’un crit”. Dies després d’aquest acte, vaig rebre un correu electrònic d’una persona que s’havia llegit el llibre.
Aquest correu deia el següent:

“He llegit el teu llibre i et volia comentar el capítol en què descrius el resum de la sentència de condemna del teu besavi. Vull corroborar que evidentment es fonamenten amb mentides.
Estic segura que el nom de la persona assassinada, en què segons la sentència havia participat el teu besavi, es tracta del meu avi, tot i que els cognoms estan canviats i manipulats. La persona assassinada diu que es deia “Baldomero Marbà Bravo”, però la realitat és que el meu avi es deia Baldomero Marbà Solé i el meu pare es deia Jaume Marbà Brau. Els dos vivien a Sant Feliu Sasserra…”

El correu electrònic continuava explicant la història del seu avi i justificant el perquè la sentència que va condemnar el meu besavi era falsa. Així que vaig decidir trucar-li per investigar més sobre el tema.

Segons sembla ser, al senyor Baldomero Marbà Solé el van anar a buscar a casa seva gent del poble dient-li que l’havien de portar a Avinyó per fer-lo declarar, però la realitat és que no va arribar mai a Avinyó. El van assassinar en un revolt cap a la dreta de la carretera de Sant Feliu Sasserra a Avinyó amb 7 dispars al cap-segons la família- i 13 segons la sentència del Consell de Guerra que condemnava a Josep Cayuela.
Va ser la mateixa família que va contactar amb Luis Mas Casadesus i José Pujol Galobardes per anar a Avinyó a buscar el senyor Baldomero, però de camí al poble van veure el seu cos sense vida a un costat de l’asfalt.

Dies després, la família va rebre la notificació que el fill del senyor Baldomero, és a dir, en Jaume Marbà Brau seria traslladat a Barcelona amb una denúncia que possiblement acabaria amb condemna a mort. Finalment, aquesta condemna no es va consumar, ja que la família, a canvi d’alguns favors que ara no vindrien al cas, van aconseguir que l’alliberessin i no el condemnessin.

Els senyors Baldomero Marbà Solé i Jaume Marbà Brau, pare i fill, eren contramestres tèxtils i abans de la guerra es dedicaven a posar en marxa fàbriques tèxtils per diferents pobles de Catalunya. Per aquest motiu van anar a viure a Sant Feliu Sasserra, per tal d’obrir la fàbrica Arch i Llobet, filial d’una fàbrica central ubicada a Barcelona.
Treballant a la fàbrica, en Jaume Marbà -fill de l’encarregat de la fàbrica- es va enamorar d’una treballadora de la mateixa fàbrica i es van quedar a viure a Sant Feliu Sasserra.

Al poble van tenir problemes amb una família falangista propietària d’una altra fàbrica tèxtil. Aquesta família junt amb algú més del poble van ser qui van denunciar a Jaume Marbà Brau amb acusacions falses per ser republicà. Així que segurament el canvi de cognoms a la sentència de Josep Cayuela devia ser perquè possiblement els denunciants van capgirar els cognoms i fins i tot castellanitzant un d’ells.

És a dir que la persona assassinada no es deia Baldomero Marbà Bravo tal com recull la sentència, sinó que el seu nom real era Baldomero Marbà Solé.
Una clara mostra del muntatge que va patir Josep Cayuela en el seu Consell de Guerra.

Investigant encara més sobre els fets ocorreguts i sobre alguns noms que apareixen en les denúncies fetes al meu besavi, he pogut descobrir noves evidències de la farsa de judici que va rebre. He descobert irregularitats i incongruències en les declaracions que en un futur espero poder publicar.

Per poder fer-li justícia i perquè encara que no sigui necessari, quedi demostrat que els veritables assassins van ser els qui van condemnar i assassinar a Josep Cayuela Cayuela.