Alliberem Catalunya!

Ja som a mig setembre amb un nou curs escolar començat protagonitzat per l’avançament de les classes i les vagues dels professors. Un nou curs polític marcat per la suspensió de la Molt Honorable Presidenta del Parlament Laura Borràs i les baralles constants dels partits independentistes amb una unitat que sembla que no tornarà. Una taula de diàleg inexistent que només serveix per decidir quin dia tornaran a quedar, per tornar a reunir-se, per tornar a decidir quin dia tornaran a quedar fins a arribar a un bucle infinit. Una política internacional amb el focus posat a la sentència de l’ONU que considera que l’Estat Espanyol va incomplir el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics quan va suspendre les actes de diputats de Rull, Turull, Junqueras i Romeva. I dues dates importants pel nostre país; l’11 de setembre que acabem de viure i l’1 d’octubre que encara ha de venir.

Aquesta darrera Diada en la que molts han volgut estigmatitzar la manifestació, boicotejar la participació i etiquetar-la de partidista, ha quedat demostrat una vegada més que la força la té el poble i el deure dels polítics és escoltar-lo.

Recordo que el Molt Honorable President Artur Mas tampoc anava a les manifestacions de la Diada. La diferència és que ell no convocava actes alternatius ni arrossades populars, sinó tot el contrari. Ell rebia les entitats al Palau de la Generalitat després de la manifestació, ell va escoltar la voluntat i el clam del poble i va liderar l’inici del procés d’independència que vivim actualment. Això és ser i fer de president.

Aquesta diada passada, malgrat els entrebancs, la voluntat d’alguns que fos un fracàs i les entitats mig adormides incapaces de liderar el moment social i polític actual, els catalans hem tornat a sortir en massa al carrer -com hem fet sempre- tot i la desil·lusió, el cansament i el desànim cada vegada més generalitzat.

I mentrestant, en alguns pobles de Catalunya es comencen a portar a terme una sèrie d’accions anomenades “d’alliberament”, per tal que poble a poble construïm la República i ens alliberem de l’Estat Espanyol. El darrer poble en fer-ho va ser Folgueroles i l’acte va estar marcat per l’alliberament de l’Ajuntament i el control de les entrades al poble. Instal·lant passos fronterers i controlant tothom qui entrava i sortia.

D’acord, és cert que podem pensar que són accions simbòliques i puntuals. Però mentre tot segueix mig aturat i adormit, aquestes accions serveixen per com diu el Conseller Jordi Turull, “sacsejar l’arbre” i com jo dic sovint; per quan arribi el moment de tornar a sortir al carrer en massa -com hem fet ara- hi haurà milers de persones que no hauran deixat de ser-hi mai.

Podríem dir que si ho fem bé, això podria ser només un entrenament per acabar alliberant les grans ciutats de Catalunya. Un moviment permanent i sostingut en el temps que ens permeti exercir un control total i de veritat de tot el territori.

I per fer-ho, una vegada hem demostrat que encara hi som aquest passat 11 de setembre, podríem continuar per l’1 d’octubre. Més enllà de les lluites partidistes, més enllà de les entitats, recuperant la iniciativa popular i fent-nos veritables protagonistes del moviment. Empenyent i obligant a partits i entitats a moure fitxa i a fer un pas endavant pel país. A fer un pas endavant per alliberar Catalunya, a fer un pas endavant per construir la República Catalana.