Avui, 16 de juliol de 2020 es compleixen 81 anys de l’afusellament al meu besavi Josep Cayuela, en mans de les tropes franquistes.

És per això, que com a homenatge i record però sobretot per a no perdre la memòria històrica, us vull explicar la seva història.

Inicis

L’any 1907 va néixer el meu besavi Josep Cayuela Cayuela a Carboneras, un petit poble d’Almeria. De ben menut, va marxar a França, on més tard va contraure matrimoni amb Isabel Garcia. I allà va tenir tres dels seus quatre fills: Ramon, Paquita i Bárbara, la meva àvia.

Durant la seva estada a França, va treballar com a mecànic de bicicletes, fins que l’any 1935, durant la República, es va traslladar a viure a Manresa amb tota la família.

Un any més tard, passejant per Manresa, va veure un home que estava traient un cotxe d’un garatge, però no se’n sortia, així que el va ajudar a treure’l. Aquell home, en veure que el besavi dominava la mecànica i sabia conduir bé, li va oferir de treballar per a la CNT. Ell ho va acceptar per poder mantenir la família. Així que es va afiliar a la CNT i, en nom de l’organització, va conduir un cotxe amb el qual portava els milicians de l’organització a impartir conferències i mítings.

Tota l’estada a la comarca del Bages li va anar força bé, tenia feina i la família s’havia adaptat a la nova residència. El 19 de juliol del 1936, però, els besavis i els seus fills, entre ells la meva àvia, van comprar passatges per tornar cap a França, ja que la revolta militar contra el govern de la República havia tingut lloc la vigília i el besavi en temia les conseqüències.

La sort no va estar a favor de la família Cayuela, perquè el vaixell en què havien de viatjar va ser requisat per evacuar els capellans i les monges de Barcelona i no el van poder agafar.

 

Després d’aquest fet, el 1937, va néixer la quarta filla, la Isabel, en plena Guerra Civil.

Aquell mateix any el van cridar a files. Va ser llavors quan va treballar fent tasques de vigilància com a motorista de la Generalitat de Catalunya per les carreteres d’Avinyó i els voltants. Més tard, va continuar treballant de motorista a Igualada, Manresa i Solsona.

Germans Cayuela. D'esquerra a dreta: Salvador, Pere, Josep, Ramon, Joan i Miquel

Els seus germans es van poder exiliar, però ell, tot i voler marxar, va tenir un accident amb la moto i es va trencar una cama. Va estar ingressat a l’hospital de Lleida i això li va impedir d’anar-se’n. Quan li van donar l’alta, els franquistes ja havien ocupat Catalunya.

L'acusació

El 18 d’abril del 1939 el rumb de la seva vida va emprendre un caire ben diferent. El cap falangista del poble d’Avinyó, Florencio Guiteras Morera, es va presentar a la comandància de la Guàrdia Civil per denunciar-lo. Guiteras el va acusar d’haver-se presentar voluntari per defensar «la causa marxista» els primers dies de l’anomenat Glorioso Movimiento, així com d’haver requisat cotxes del poble i de fer de xofer de la CNT.

També es van presentar altres denúncies de diversos veïns de Manresa contra ell, fet que va provocar la seva detenció el mateix 18 d’abril i el posterior empresonament.

Durant els dies següents, encara es van anar rebent acusacions contra ell, i el dia 6 de maig del 1939 va ser interrogat pel jutge. Va declarar:

«És cert que vaig viure a França durant un temps».

«L’any 1935 vaig venir a Espanya, primer vaig viure a Barcelona i després a Manresa, on era el 18 de juliol del 1936. Abans d’aquesta data no estava afiliat a cap partit polític, ni sindical».

«El 19 de juliol era a Barcelona per marxar a França. No va ser possible i dotze dies després vaig tornar a Manresa».

«Em van obligar a conduir el cotxe del comitè de la CNT».

«Portava els seus membres d’un costat a l’altre per fer mítings i organitzar els comitès».

«No vaig transportar mai cap detingut i ignorava que el meu cotxe fos anomenat el cotxe de la mort».

«Més tard vaig ser motorista de la Generalitat de Catalunya. Havia de vigilar les carreteres de Manresa a Igualada».

«Nego les altres acusacions».

Quan la policia el va detenir, el van portar pres a Avinyó i al cap de quinze dies el van traslladar a Manresa. El 24 de maig es va celebrar el seu consell de guerra, juntament amb dinou presoners més.

Declaració Josep
Declaració Josep

La condemna de Josep Cayuela Cayuela va ser contundent: pena de mort. Aquell dia, cinc persones més sotmeses a judici van ser condemnades a la mateixa pena.

Durant la seva estada a la presó, no va poder veure la família ni els va poder enviar correspondència per man- tenir el contacte.

El dia 15 de juliol del 1939 va arribar la sentència del judici sumaríssim. Va ser acusat, basant-se en testimonis

no confirmats, de conduir el cotxe denominat pels falangistes «de la Muerte», en què portava les persones de dretes als llocs on eren assassinades.

També en el mateix document se’l va acusar d’haver requisat cotxes i motos a Manresa emprant la violència i la repressió.

Sentència Josep Cayuela

Resum de la sentència:

«Se estableció en Manresa poco antes de iniciarse el Movimiento Nacional habiendo venido a España en el año 1935, procedente de Francia; actuó durante el periodo rojo separatista como conductor del coche conocido por el sobrenombre “de la Muerte”, porque en él eran conducidas las personas de derechas para ser asesinadas, habiendo hecho manifestaciones al testigo Pedro Guardiola Santacreu de que tuvo participación en la muerte de doce o catorce fascistas; conducía dicho coche el día que fue asesinado D. Baldomero Marbé Bravo, en el que fue transportado al lugar del asesinato, mostrando el encartado una boquilla perteneciente a la víctima; 

Posteriormente prestó servicios de motorista de la Generalidad, destacándose también en la comarca de Manresa por la infinidad de requisas de autos y motos que realizó, algunas veces empleando violencias y amenazas contra sus propietarios».

Sense esperar més temps, la matinada del 16 de juliol es va complir la condemna i Josep Cayuela Cayuela de 32 anys va ser assassinat al Camp de la Bota i enterrat al Fossar de la Pedrera de Montjuïc.

La família va poder assabentar-se de la seva detenció, però no de l’afusellament.

Dies més tard, la besàvia Isabel es va desplaçar des de Manresa fins a Barcelona amb l’esperança de veure’l per primera vegada des de l’empresonament, però allà va rebre les pitjors notícies. Li van entregar la roba i les pertinences del seu marit i li van comunicar que l’havien afusellat.

Certificat de defunció

Els parents actuals del Josep pensem que va ser en aquell moment quan li van entregar la carta de comiat, però no ho sabem del cert.

La carta la devia haver dictat a algú de la presó el mateix dia de l’afusellament, ja que ell no sabia ni llegir ni escriure. El document és un breu escrit en un full petit, un quartet, en què informa la seva dona sobre la seva mort imminent. El seu últim desig va ser que la dona tingués cura dels seus fills, als quals ja no podria tornar a abraçar mai més.

La carta de comiat

Barcelona 16 julio 1939

Querida esposa,

Sabrás que con esta fecha cumplen mi sentencia,

procura cuidarme mis cuatro hijos.

Sin más, paso a despedirme de mis hijos y en

particular de ti.

Abrazos,

Cayuela

Carta de comiat

Nul·litat de la causa

El 20 de juliol de 2017, el Conseller de Justícia Carles Mundó, va declarar la nul·litat de ple dret de la causa i la sentència, d’acord amb la llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.

Comments ( 4 )

  • Quin greu! Quanta injustícia. El meu avi també el van matar sembla ser q a la carretera de l’arrabassada deixant 8 fills i vídua. Era el oare de la mevs mare i es deia Josep Ma Montull Tembleque

  • Es comovent. Ho he llegit sense parar. Quina tragedia. Una abracada des de Italia. Amb disculpes per el meu horrible catalan

  • Aixó es molt dur!!!. Era una persona molt valenta, ho he llegit, i he recorda’t a la meva ávia, ella era membre activa de la CNT, va estar presa per Repúblicana e independentista.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *